martes, 26 de octubre de 2010

Documental "Els nens Salvatges"


"Els nens Salvatges", és un documental que va oferir el programa televisiu Cuarto Milenio,que esdevé un colpidor repàs d'aquells casos de nens que van subsistir sota l'empara de la naturalesa. Éssers humans el cervell dels quals i comportaments són propis de feres. Històries sorprenents de criatures marcades per la destinació més cruel. L'abandó més absolut.
Després de d'haver tractat aquest documental des del punt de vista del desenvolupament psicològic de la persona(a l'assignatura de Psicologia del Desenvolupament (2n curs de Magisteri), tornem a analitzar-lo des d'una nova perspectiva, la que ens ofereix l'assignatura de 3r de Magisteri "Bases Psicoeducatives de l'Educació Especial":
  1. Recollir aspectees relacionats amb l'Educació Especial: d'intervenció i teòrics.
  2. Preguntes que ens venen al cap.
Relacionat amb la influència que tenen l'herència i el medi en el desenvolupament de la persona, hem treballat a classe diferents documents visuals relacionats:
Los niños Salvajes : Programa "Cuarto Milenio".
(Vam tractar els casos de Victor, Jenny, Oxana i Edik.)



Jordi Bermúdez Martos

La educación inclusiva (Climent Giné, Capítol 3)

Arran de les aportacions de diferents autors, tant del nostre país com de l'àmbit internacional, el llibre planteja una reflexió sobre l'educació inclusiva, combinant elements conceptuals i pràctics. Què entenem per inclusió? En quin moment d'aquest procés de millora escolar ens trobem? Quines teories sustenten i guien les pràctiques inclusives? Quins són les barreres amb què topen els centres escolars i com es poden superar? Com utilitzar la cooperació entre alumnes, entre docents i entre centres com a estratègies per a la inclusió? Quins instruments estan ajudant a les comunitats escolars a avançar cap a l'educació inclusiva?

Aquests interrogants guien el contingut de les pàgines d'aquest llibre, que confiem que se sumeix a les contribucions de tots aquells que assumeixen el repte d'aconseguir unes escoles on tot l'alumnat, independentment de les seves característiques, tingui cabuda i les màximes oportunitats d'aprenentatge i èxit.

El capítol III "Transformar para adaptar, adaptar para incluir: una mirada psicoeducativa a la educación inclusiva", l'hem treballat en el marc de l'assignatura Bases Psicopedagògiques de l'Educació Especial a 3r de Magisteri de la FPCEEB, i hem consensuat una síntesi que podreu descarregar properament a aquesta publicació.

"La habilitación/rehabilitación basada en la institución escolar". (Climent Giné, 1990)


L'article La habilitación/rehabilitación basada en la institución escolar, va ser escrit per Climent Giné al 1990, a Alternativas Institucionales en Rehabilitación. Documentos y Experiencias. Documentos 23/90, Madrid (Patronato de Prevención y de Atención a Personas con Minusvalia).

Ens mostra com la funció rehabilitadora, sempre present en l'atenció a les persones amb algun tipus de minusvalidesa, ha tingut diferent pes a l'etapa escolar en funció del moment històric i social i del tipus de minusvalidesa. En el context de l'escola, sovint han anat de la ma els processos rehabilitadors amb els pròpiament educatius. La relació entre ells, ha anat variant en funció dels objectius del marc escolar, sempre impregnats pel marc conceptual dominant del moment.
Per aquests motius,diu Climent Giné, considera de utilitat examinar els canvis que s'han succeït en la concepció de l'Educació Especial i dels serveis a ella inherents, que esdevenen l'objecte d'estudi d'aquest article.

En el marc de l'assignatura de Bases Psicopedagògiques de l'Educació Especial a la FPCEEB, hem seleccionant una síntesi amb les idees més rellevants relacionades amb aquest article:

Síntesi de Laia Trias Hernández

La educación inclusiva (Climent Giné, Capítol V)


Arran de les aportacions de diferents autors, tant del nostre país com de l'àmbit internacional, el llibre planteja una reflexió sobre l'educació inclusiva, combinant elements conceptuals i pràctics. Què entenem per inclusió? En quin moment d'aquest procés de millora escolar ens trobem? Quines teories sustenten i guien les pràctiques inclusives? Quins són les barreres amb què topen els centres escolars i com es poden superar? Com utilitzar la cooperació entre alumnes, entre docents i entre centres com a estratègies per a la inclusió? Quins instruments estan ajudant a les comunitats escolars a avançar cap a l'educació inclusiva?

Aquests interrogants guien el contingut de les pàgines d'aquest llibre, que confiem que se sumeix a les contribucions de tots aquells que assumeixen el repte d'aconseguir unes escoles on tot l'alumnat, independentment de les seves característiques, tingui cabuda i les màximes oportunitats d'aprenentatge i èxit.

El capítol V "El trabajo colaborativo del professorado como estrategia para la inclusión", l'hem treballat en el marc de l'assignatura Bases Psicopedagògiques de l'Educació Especial a 3r de Magisteri de la FPCEEB.

Síntesi : Emma Nágera, Esther González, Cristina Forcada

Diferències individuals i ensenyança adaptativa


Mariana Rivas, pertany al departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. En el seu article "Diferencias individuales y enseñanza adaptativa", ens mostra cinc plantejaments del tractament educatiu i com la concepció constructivista acull els principis de l'ensenyament adaptatiu.

Els processos educatius són processos interactius entre persones diferents, tant pel que fa a les característiques físiques com a les característiques psicològiques. El problema que es planteja en l'educació i, particularment a l'escola, és com actuar front a aquestes diferències.
Les respostes a com tractar les diferències individuals a l'educació deriven en cada moment històric de la concepció de l'ésser humà, determinant en darrer terme l'opció educativa adoptada.

Per tal de recollir les idees principals d'aquest article, s'han escollit les síntesis realitzades pels alumnes Anna Pinyol i Jordi Bermúdez, que podeu consultar aquí.

martes, 21 de septiembre de 2010

Classificació Internacional del OMS de la discapacitat



La Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut és la classificació internacional aprovada per la Organització Mundial de la Salut per a classificar els diferents graus de discapacitat. Aprovada l'any 1980, la classificació internacional de les deficiències, discapacitats i minusvalideses (CIMMD) proposava les següents definicions:

* deficiència: pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
* discapacitat: restricció o absència de realitzar una activitat dins el marge que es considera normal per un ésser humà.
* minusvalidesa: situacio desavantatjosa per a un individu determinat, que limita o impedeix portar un rol que és normal en el seu cas.

L'any 1993, l'OMS decideix iniciar un procés de revisió d'aquesta classificació a conseqüència d'un canvi en el paradigma de la Medicina. Concretament, l'organització mèdica volia establir un llenguatge comú, incorporar un sistema de codificació, aplicar el model biopsicosocial, tenir present la universalitat de la discapacitat i incorporar una terminologia neutral. Després de varis borradors, el maig de 2001 la OMS, durant la celebració de 54a assemblea mundial de salut a Ginebra (Suïssa) es va aprovar una nova Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) amb un llenguatge estandarditzat, fiable i aplicable transculturalment, que permetia descriure el funcionament humà i la discapacitat usant un llenguatge positiu i una visió universal i enfatitzant que les problemàtiques són el resultat de la interacció de les característiques de l'individu amb l'entorn.

El CIF es composa per 4 escales:

  • Funcions corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
  • Estructures corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
  • Factors ambientals (Barreja factors contextuals amb factors personals)
  • Activitats i participació i factors culturals

Val a dir que la CIF, utilitza els qualificadors per descriure els estats relacionats amb la salut, que a la CIMMD es coneixia com a conseqüències de la malaltia. Un qualificador que descriu un ítem determinat, determna la pèrdua del funcionament que recull aquell ítem en qüestió a excepció dels qualificadors de l'escala ambiental.

Un conjunt de qualificadors conformen un constructe, els quals s'apliquen a cada una de les escales o components de la CIF.

Per tenir una informació més detallada, a l'assignatura de Bases Pedagògiques de l'Educació Especial de 3r de magisteri a Blanquerna (curs 2010-211), s'ha proposat la lectura de l'article publicat al novembre del 2001 per Carlos Egea García (pedagog) i Alicia Sarabia Sanchez (treballadora social) Clasificaciones de la OMS sobre discapacidad.

SÍNTESI DE L'ARTICLE

Arran d'un treball col.laboratiu de posada en comú entre Cristina Oliveira, Ferran Casanova i Jordi Bermúdez, s'està portant a terme una síntesi de l'article anterior que podeu visualitzar en línia aquí.