Malgrat la baixa qualitat de la cinta original, són 55 minuts terriblement reveladors, sobre la intolerància.
Després de la mort de Martin Luther King, a la professora nord-americana Jane Elliott se li ocorre un exercici per posar en pràctica amb els seus alumnes de primària, per conscienciar-los sobre l'efecte que té la discriminació, tant en els que la pateixen, com en els que la posen en pràctica.
Per a això divideix els alumnes de la classe en dos grups, depenent de si tenen els ulls blaus o els ulls marrons. El primer dia de l'exercici, la professora els dirà que els nois d'ulls blaus són més intel·ligents, més bons i que tenen més esbarjo i la possibilitat repetir menjar, enfront dels d'ulls marrons, que són més maldestres, més ximples i que no podran usar els espais d'esbarjo. Per reforçar aquesta idea donarà als nens d'ulls marrons uns mocadors que hauran de posar-se entorn del coll, perquè s'identifiquin de manera més ràpida. L'endemà els papers s'invertiran i seran els nens d'ulls marrons els superiors enfront dels d'ulls blaus.
Els resultats d'aquest experiments són sorprenents i en certa manera esgarrifosos. Per a aquest documental es va reunir a aquests nens, quinze anys després d'aquest experiment per comentar les seves impressions, les idees i els sentiments que van tenir aquests dos dies.
També es pot veure en el documental com Jane Elliott utilitzarà aquest mètode amb un grup de funcionaris de presons amb resultats similars.
Un documental imprescindible.
Després de la mort de Martin Luther King, a la professora nord-americana Jane Elliott se li ocorre un exercici per posar en pràctica amb els seus alumnes de primària, per conscienciar-los sobre l'efecte que té la discriminació, tant en els que la pateixen, com en els que la posen en pràctica.
Per a això divideix els alumnes de la classe en dos grups, depenent de si tenen els ulls blaus o els ulls marrons. El primer dia de l'exercici, la professora els dirà que els nois d'ulls blaus són més intel·ligents, més bons i que tenen més esbarjo i la possibilitat repetir menjar, enfront dels d'ulls marrons, que són més maldestres, més ximples i que no podran usar els espais d'esbarjo. Per reforçar aquesta idea donarà als nens d'ulls marrons uns mocadors que hauran de posar-se entorn del coll, perquè s'identifiquin de manera més ràpida. L'endemà els papers s'invertiran i seran els nens d'ulls marrons els superiors enfront dels d'ulls blaus.
Els resultats d'aquest experiments són sorprenents i en certa manera esgarrifosos. Per a aquest documental es va reunir a aquests nens, quinze anys després d'aquest experiment per comentar les seves impressions, les idees i els sentiments que van tenir aquests dos dies.
També es pot veure en el documental com Jane Elliott utilitzarà aquest mètode amb un grup de funcionaris de presons amb resultats similars.
Un documental imprescindible.
