"PALABRAS AL VIENTO" es va emetre a DOCUMENTOS TV el disabte 15 de gener de 2011 a les 22:25 (La 2 de TVE)
Producció: Argonauta Producciones S.L. (España)
Duració 56'
"Palabras al viento" és un documental sobre la dislèxia, un trastorn que afecta a més del 4% de la població espanyola, causa de gran part del fracàs escolar i d'alguns problemes en el desenvolupament laboral i personal.
A Espanya, la dislèxia encara és una gran desconeguda i està insuficientment tractada a les aules. La seva atenció des del sistema de salut públic és gairebé inexistent. Els pares dels nens que pateixen dislèxia han de recórrer, amb els seus propis mitjans, als tractaments privats per intentar que la vida escolar dels seus fills no es torni un malson.
La lectura i l'escriptura són l'eina bàsica en l'ensenyament. I els dislèxics, per una alteració neurològica, són incapaces d'associar correctament el so amb el grafisme de les lletres i aprendre al ritme dels seus companys.
Científics, esportistes, artistes i genis creatius que han marcat la nostra història van ser dislèxics que, evidentment, van superar la seva incapacitat si és que no van ser brillants gràcies a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon van haver de viure amb la dislèxia.
La dislèxia no es guareix. Com expliquen diferents especialistes en "Palabras al viento", es corregeix o es recondueix mitjançant un altre sistema pedagògic que utilitzi els punts forts del dislèxic, treballant amb tots els sentits, explicant-li les coses en lloc de fer-les-hi llegir i ensenyant-li tècniques adequades a les seves capacitats per afrontar el text escrit.
La Llei Orgànica d'Educació reconeix que la dislèxia requereix una atenció educativa específica i obre les portes al seu tractament a les aules. Però la falta d'informació i de professors especialitzats dificulta la detecció del problema.
"Palabras al viento" fa un recorregut per diferents experiències que conviuen a Espanya: des de la comunitat balear, on s'han aconseguit grans avenços i un reconeixement legislatiu; passant pel Col·legi El Brot, a Barcelona, l'únic centre d'Espanya especialitzat en dislèxics; o la situació a Madrid, on l'escola i el sistema sanitari es passen mútuament la responsabilitat.
Nens i nenes que sofreixen dislèxia narren, amb les seves famílies, les dificultats que troben perquè el seu trastorn sigui comprès. També adults que conviuen amb la seva dislèxia, com l'actor Gabino Diego o l'escriptor Boris Izaguirre, expliquen com han aconseguit sortejar les seves dificultats i tenir un desenvolupament professional ple en les seves respectives disciplines.
En una societat com la nostra, on llegir i escriure ja no només és un dret sinó un deure, la dislèxia implica greus dificultats en el desenvolupament a tots els nivells d'els qui la pateixen.
(Crítica publicada a RTVE.ES)
Producció: Argonauta Producciones S.L. (España)
Duració 56'
"Palabras al viento" és un documental sobre la dislèxia, un trastorn que afecta a més del 4% de la població espanyola, causa de gran part del fracàs escolar i d'alguns problemes en el desenvolupament laboral i personal.
A Espanya, la dislèxia encara és una gran desconeguda i està insuficientment tractada a les aules. La seva atenció des del sistema de salut públic és gairebé inexistent. Els pares dels nens que pateixen dislèxia han de recórrer, amb els seus propis mitjans, als tractaments privats per intentar que la vida escolar dels seus fills no es torni un malson.
La lectura i l'escriptura són l'eina bàsica en l'ensenyament. I els dislèxics, per una alteració neurològica, són incapaces d'associar correctament el so amb el grafisme de les lletres i aprendre al ritme dels seus companys.
Científics, esportistes, artistes i genis creatius que han marcat la nostra història van ser dislèxics que, evidentment, van superar la seva incapacitat si és que no van ser brillants gràcies a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon van haver de viure amb la dislèxia.
La dislèxia no es guareix. Com expliquen diferents especialistes en "Palabras al viento", es corregeix o es recondueix mitjançant un altre sistema pedagògic que utilitzi els punts forts del dislèxic, treballant amb tots els sentits, explicant-li les coses en lloc de fer-les-hi llegir i ensenyant-li tècniques adequades a les seves capacitats per afrontar el text escrit.
La Llei Orgànica d'Educació reconeix que la dislèxia requereix una atenció educativa específica i obre les portes al seu tractament a les aules. Però la falta d'informació i de professors especialitzats dificulta la detecció del problema.
"Palabras al viento" fa un recorregut per diferents experiències que conviuen a Espanya: des de la comunitat balear, on s'han aconseguit grans avenços i un reconeixement legislatiu; passant pel Col·legi El Brot, a Barcelona, l'únic centre d'Espanya especialitzat en dislèxics; o la situació a Madrid, on l'escola i el sistema sanitari es passen mútuament la responsabilitat.
Nens i nenes que sofreixen dislèxia narren, amb les seves famílies, les dificultats que troben perquè el seu trastorn sigui comprès. També adults que conviuen amb la seva dislèxia, com l'actor Gabino Diego o l'escriptor Boris Izaguirre, expliquen com han aconseguit sortejar les seves dificultats i tenir un desenvolupament professional ple en les seves respectives disciplines.
En una societat com la nostra, on llegir i escriure ja no només és un dret sinó un deure, la dislèxia implica greus dificultats en el desenvolupament a tots els nivells d'els qui la pateixen.
(Crítica publicada a RTVE.ES)
No hay comentarios:
Publicar un comentario