Cinefòrum a la setmana cultural: "MARIA I JO"

MARIA I JO

María, una jove autista, viatja a Gran Canària en companyia del seu pare Miguel per passar les vacances en un resort. Els dibuixos s'han convertit en un bon mitjà de comunicació per a tots dos, però els problemes de convivència són de vegades inevitables. Aquest documental recull les petites i grans vivències de María i Miguel per apropar-nos a l'autisme d'una forma natural. Un quadern de viatge que vol retratar la relació d'afecte entre un pare i la seva filla, independentment de les barreres.

"María i jo" és un llargmetratge documental que s'endinsa en l'autisme a través d'un cas concret: el del dibuixant Miguel Gallardo i la seva filla María, de 14 anys. La pel·lícula serveix d'adaptació cinematogràfica per a un dels còmics del propi Gallardo i ha estat dirigida pel debutant Félix Fernández de Castro. El dia a dia dels protagonistes, amb les seves petites alegries i els seus problemes de convivència, es mostra a l'espectador amb naturalitat, intentant aportar una mirada diferent sobre la discapacitat de la jove.

El documental també inclou testimoniatges de les persones que realment coneixen als protagonistes i algunes opinions anònimes. Els creadors de "María i jo" han apostat per un estil més cinematogràfic que de reporter. La música es converteix en un element emocional per acompanyar algunes escenes (sonen Vetusta Morla i Kevin Johansen, entre uns altres), encara que el propi Miguel Gallardo exerceix de narrador.

(comentari de la publicació digital 20 minutos)

Títol V.O.: María y yo

Any de producció: 2009

Distribuidora: Bausan Films

Génere: Documental

Clasificació: Tots los públics

Director: Félix Fernández de Castro

Guió: Félix Fernández de Castro

Música: Daniel de Zayas

Fotografia: Sergi Vilanova

Intérpretes: María Gallardo, Miguel Gallardo, May Suárez

ANIMACIÓ "El Viatje de Maria" (Miguel Gallardo)

EL CAMÍ DELS SOMNIS

CINE FÒRUM A BLANQUERNA. Dimecres 23 de Març de 2010

Alba i Nuria, dos joves invidents, mantenen una lluita quotidiana contra les limitacions que els imposa la seva discapacitat per portar una vida normal. El seu esperit de superació i la seva generositat les impulsen a aconseguir constantment nous objectius i a dedicar temps i esforç per ajudar als altres. No satisfetes amb ser acceptades al nostre món de vidents, aconsegueixen metes que fins i tot per a nosaltres serien excepcionals. Alienes al conformisme i portades pel seu afany d'explotar totes les possibilitats que la vida els ofereix, viatjaran a l'Índia, a la Fundació Vicente Ferrer, per col·laborar en l'educació de nens cecs. Les experiències que allí viuran marcaran el recorregut d'un camí que condueix a la realització dels seus somnis.

Produïda per Cinefilms Productions S.L.. Distribuïda a Espanya per Barton Films

Títol: El camino de los sueños
Títol original: El camí dels somnis
País: Espanya
Estrena USA:
Estrena a España: 11/12/2009
Productora: Cinefilms Productions S.L.
Director: Joan Soler
Guió: Joan Soler, Carmen Ávalos, Manuel Martínez, Carles M. Gómez-Quintero
Calificació: Recomanada per a tots els públics

TRAILER

El camino de los sueños - trailer per elseptimoarte

ACIC. Per una cultura a l'abast de tothom

L'associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), a partir de la relació i difusió d'un document de propostes sobre com fer accessible la cultura, creu necessària la creació d'un audiovisual que mostri amb claredat i dinamisme com aquesta es pot posar a l'abast de tothom.
Al documental es mostren, en clau positiva, els recursos amb què compten algunes institucions i entitats del nostre país, i es pretén encoratjar els agents responsables a seguir i millorar aquesta via.
El documental vol ser una eina per donar a conèixer les barreres de comunicació i les seves possibles solucions, sobretot en l'àmbit cultural. Va a acompanyat d'un documnent, en forma de llibret, que conté més detalls tècnics i pràctics. (El podeu descarregar aquí)

Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Direcció: Jordi Aymerich
Muntatge: Jaume Roca.

La dislèxia: "PALABRAS AL VIENTO"

"PALABRAS AL VIENTO" es va emetre a DOCUMENTOS TV el disabte 15 de gener de 2011 a les 22:25 (La 2 de TVE)
Producció: Argonauta Producciones S.L. (España)
Duració 56'

"Palabras al viento" és un documental sobre la dislèxia, un trastorn que afecta a més del 4% de la població espanyola, causa de gran part del fracàs escolar i d'alguns problemes en el desenvolupament laboral i personal.

A Espanya, la dislèxia encara és una gran desconeguda i està insuficientment tractada a les aules. La seva atenció des del sistema de salut públic és gairebé inexistent. Els pares dels nens que pateixen dislèxia han de recórrer, amb els seus propis mitjans, als tractaments privats per intentar que la vida escolar dels seus fills no es torni un malson.

La lectura i l'escriptura són l'eina bàsica en l'ensenyament. I els dislèxics, per una alteració neurològica, són incapaces d'associar correctament el so amb el grafisme de les lletres i aprendre al ritme dels seus companys.

Científics, esportistes, artistes i genis creatius que han marcat la nostra història van ser dislèxics que, evidentment, van superar la seva incapacitat si és que no van ser brillants gràcies a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon van haver de viure amb la dislèxia.

La dislèxia no es guareix. Com expliquen diferents especialistes en "Palabras al viento", es corregeix o es recondueix mitjançant un altre sistema pedagògic que utilitzi els punts forts del dislèxic, treballant amb tots els sentits, explicant-li les coses en lloc de fer-les-hi llegir i ensenyant-li tècniques adequades a les seves capacitats per afrontar el text escrit.

La Llei Orgànica d'Educació reconeix que la dislèxia requereix una atenció educativa específica i obre les portes al seu tractament a les aules. Però la falta d'informació i de professors especialitzats dificulta la detecció del problema.

"Palabras al viento" fa un recorregut per diferents experiències que conviuen a Espanya: des de la comunitat balear, on s'han aconseguit grans avenços i un reconeixement legislatiu; passant pel Col·legi El Brot, a Barcelona, l'únic centre d'Espanya especialitzat en dislèxics; o la situació a Madrid, on l'escola i el sistema sanitari es passen mútuament la responsabilitat.

Nens i nenes que sofreixen dislèxia narren, amb les seves famílies, les dificultats que troben perquè el seu trastorn sigui comprès. També adults que conviuen amb la seva dislèxia, com l'actor Gabino Diego o l'escriptor Boris Izaguirre, expliquen com han aconseguit sortejar les seves dificultats i tenir un desenvolupament professional ple en les seves respectives disciplines.

En una societat com la nostra, on llegir i escriure ja no només és un dret sinó un deure, la dislèxia implica greus dificultats en el desenvolupament a tots els nivells d'els qui la pateixen.

(Crítica publicada a RTVE.ES)

Documental "Una clase dividida" (Williams Peters, 1985)

Malgrat la baixa qualitat de la cinta original, són 55 minuts terriblement reveladors, sobre la intolerància.
Després de la mort de Martin Luther King, a la professora nord-americana Jane Elliott se li ocorre un exercici per posar en pràctica amb els seus alumnes de primària, per conscienciar-los sobre l'efecte que té la discriminació, tant en els que la pateixen, com en els que la posen en pràctica.
Per a això divideix els alumnes de la classe en dos grups, depenent de si tenen els ulls blaus o els ulls marrons. El primer dia de l'exercici, la professora els dirà que els nois d'ulls blaus són més intel·ligents, més bons i que tenen més esbarjo i la possibilitat repetir menjar, enfront dels d'ulls marrons, que són més maldestres, més ximples i que no podran usar els espais d'esbarjo. Per reforçar aquesta idea donarà als nens d'ulls marrons uns mocadors que hauran de posar-se entorn del coll, perquè s'identifiquin de manera més ràpida. L'endemà els papers s'invertiran i seran els nens d'ulls marrons els superiors enfront dels d'ulls blaus.
Els resultats d'aquest experiments són sorprenents i en certa manera esgarrifosos. Per a aquest documental es va reunir a aquests nens, quinze anys després d'aquest experiment per comentar les seves impressions, les idees i els sentiments que van tenir aquests dos dies.
També es pot veure en el documental com Jane Elliott utilitzarà aquest mètode amb un grup de funcionaris de presons amb resultats similars.

Un documental imprescindible.

La educación inclusiva (Climent Giné, Capítol II)

Arran de les aportacions de diferents autors, tant del nostre país com de l'àmbit internacional, el llibre planteja una reflexió sobre l'educació inclusiva, combinant elements conceptuals i pràctics. Què entenem per inclusió? En quin moment d'aquest procés de millora escolar ens trobem? Quines teories sustenten i guien les pràctiques inclusives? Quins són les barreres amb què topen els centres escolars i com es poden superar? Com utilitzar la cooperació entre alumnes, entre docents i entre centres com a estratègies per a la inclusió? Quins instruments estan ajudant a les comunitats escolars a avançar cap a l'educació inclusiva?

Aquests interrogants guien el contingut de les pàgines d'aquest llibre, que confiem que se sumeix a les contribucions de tots aquells que assumeixen el repte d'aconseguir unes escoles on tot l'alumnat, independentment de les seves característiques, tingui cabuda i les màximes oportunitats d'aprenentatge i èxit.

El capítol II "Los procesos de inclusión educativa desde la Declaración de Salamanca", l'hem treballat en el marc de l'assignatura Bases Psicopedagògiques de l'Educació Especial a 3r de Magisteri de la FPCEEB, i hem consensuat una síntesi que podreu descarregar properament a aquesta publicació.

Conferència de J.M. Jarque: "De l'integració a l'escola inclusiva"

Josep Maria Jarque i Jutglar (Barcelona, 1935) és pedagog terapeuta. Treballà com mestre a l'Escoles Laietania(1953-1956)Escola Costa i Llobera i Col·legi St. Gregori (1956-57) Escola Jardineres Educadores del CICF i el Col·legi Internat "La Molina" (1957-58) L'any 1958 funda els Tallers Educatius "Emmaus" el primer centre de formació ocupacional per nois amb discapacitats psiquiques, a Catalunya. El 1962 va assumir la direcció del Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa. El 1973 fou nomenat Cap de l'Oficina Tècnica del Servei de Recuperació i Rehabilitació de Minusvàlids. Cap del Servei d'Educació Especial del Departament d'Ensenyament (1980-1987) Ha estat assessor del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya fins el 1999. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca a favor dels minusvàlids i l'any 2001 la Medalla de la Ciutat de Terrassa.

Conferència " De l'integració a l'escola inclusiva", Octubre 2010, Barcelona

Transcripció de la conferència

Gravació de la conferència: (dos fragments)

De la integració escolar a l'escola inclusiva

View more presentations or Upload your own.

Pau Orgales Mira
Jordi Bermúdez Martos